Paul Fuster és un músic nord-americà d’origen català amb una trajectòria única, sempre moguda per la intuïció, l’honestedat i la llibertat creativa. Fill de pares catalans exiliats, va créixer als Estats Units i es va formar musicalment a Nova York, on va participar en diversos projectes experimentals.

Durant els anys 90, a l’escena alternativa novaiorquesa, va formar part de bandes de jazz afrocubà i experimentació sonora, com G Spot Diesel, on ja destacava per un enfocament lliure i visceral de la música. El seu debut discogràfic com a solista arriba amb: 36 Weeks (1998) Battleship (1999) Happynothing (2002) Tres discos gravats i autoeditats amb una sonoritat crua, íntima i profundament personal, que el situen com una veu inclassificable dins l’escena indie-folk.

Entre 2003 i 2008, encara a Nova York, Fuster forma Proton Proton, una banda de rock experimental i visceral, amb influències de Fugazi, Shellac o l’escena post-hardcore. El grup treu un disc de llarga durada i es fa un nom dins el circuit underground de la ciutat, amb directes intensos i una actitud frontal.
L’any 2012, ja establert definitivament a Catalunya, publica Repte, un disc nu, introspectiu i enregistrat gairebé com una declaració vital. El segueix Go/Between (2016), on explora sons més elèctrics i madurs, mantenint el seu estil híbrid entre emoció i minimalisme.
Simultàniament, forma part de Big Ok, una banda amb dues altres veus de pes de l’escena catalana. Influïts per grups com Swans, Dirty Three o Nick Cave & the Bad Seeds, Big Ok explora la cançó des de l’experimentació i la intensitat, publicant un disc de llarga durada carregat de tensió i llibertat creativa. El seu últim treball fins ara és l’EP Organ-isim (2023), una proposta curta però profunda, on torna a reinventar-se amb textures electròniques, ritmes orgànics i una mirada íntima al procés creatiu.